Què és aquest espai?
Algunes de les idees que apareixen en aquest document les esmento en l’entrtevista a Televisió de Badalona que està penjada a continuació:
Crec en el tu a tu. En el tracte directe i personal, en la capacitat de transmissió d’idees que tenen els gestos, els somriures, les entonacions. Però el que amb aquest document et vull explicar no ho puc fer en una conversa al carrer, o al despatx, o per telèfon, o en un acte polític o institucional.
El que vull fer amb aquest espai és posar sobre la taula qüestions d’una certa profunditat, que no per profundes han de ser pesades, mancades d’interès, o complexes.
Hem superat l’equador del mandat municipal, iniciat el juny del 2007 i que acabarà amb les eleccions municipals del maig del 2011. Sempre és bo reflexionar, però crec que ho és especialment a aquestes alçades del mandat.
Per tres raons almenys: perquè ja hi ha prou tasca feta per a revisar-ne els resultats i veure si s’han d’introduir rectificacions de calat, perquè és el moment de plantejar quines són les actuacions prioritàries en aquesta fase final del mandat, i perquè s’han de començar a pensar els objectius del següent mandat i mirar de vincular-hi les accions que ja s’emprenguin.
Aquest és, doncs, el punt en què s’ha de situar aquest instrument. És hora de balanç, de prioritzar accions i de formular nous objectius. De totes maneres, em vull concentrar en aquest tercer aspecte, en la formulació de nous objectius, per a la qual hem posat en marxa un procés participatiu que pretén comptar amb la implicació dels badalonins.
Aquest no és, doncs, un espai que plantegi conceptes o propostes tancades. Tampoc és un programa electoral.
És un text que presenta unes bases sobre les quals configurar una proposta que sorgeixi, també, de la gent de Badalona. Crec que és hora de superar l’estricte àmbit dels partits i possibilitar la participació de les persones que no en formen part. Una participació pública, oberta, i lliure, en l’articulació d’una proposta per a la Badalona que s’ha de construir a partir de l’any 2011.
Aquesta és la meva aposta. I per això tens aquest espai de participació.
Benvolgut:
Analitzant el document La Badalona que suma, un parell d’apreciacions que considero importants:
a) La B-500 millor que no sigui de pagament per imposició de ningú ni per les presses de segons qui a última hora. La B-500, millor gratuïta.
b) Caldria matisar quan dius que el BCIN, ha de passar a mans de l’empresariat badaloní. Hem de cercar la centralitat i fer participar al BCIN, encara que no ens agradi, als diferents agents socials. No només saben gestionar els ents locals i els empresaris.
Antoni Fernádez i Gámiz.
Benvolgut Antoni,
Gràcies pels teus comentaris.
Sobre les qüestions que apuntes, només et diria un parell de coses:
Pel que fa a la B500, el debat que he volgut introduir pretén calibrar, compartint-ho públicament, la urgència del projecte i la necessitat d’impulsar-lo a curt o mig termini. Crec que tot està força empantanegat, i que serà difícil que es puguin tirar enrere les decisions que ja ha pres l’actual govern de la Generalitat. En aquest sentit, i tenint en compte els compromisos que ja s’han adquirit, he demanat el parer de la gent sobre si cal empassar-nos el peatge o hem de negar-nos-hi rotundament a risc que això impliqui que la infraestructura no es faci en els propers anys i es retardi fins i tot dècades. No ho sé, ha estat una reflexió en veu alta, perquè tot plegat és complicat, després dels anys que fa que s’arrossega el tema. El que és evident és que si el govern Maragall i el govern Montilla no haguessin parat el projecte del govern de Jordi Pujol, avui la B500 seria una carretera nova, sense peatge, que ja ens estaria connectant de forma ràpida, còmoda i segura amb el Vallès.
Pel que fa al segon tema, plantejo la possibilitat d’obrir la gestió d’aquest i altres equipaments a la iniciativa privada. En el cas del BCIN, ho plantejo més a causa del convenciment que tinc sobre el fet que l’empresariat badaloní ho faria molt millor del que ho ha fet l’Ajuntament en els darrers anys. Això no treu, lògicament, que altres agents amb un paper significatiu en la promoció econòmica hi tinguin molt a dir i a fer, en relació al futur d’aquest equipament i del servei en conjunt.
Si se t’acut alguna idea més, no dubtis a penjar-la en aquest espai. Està pensat precisament per a això: generar un debat –que no forçosament segueixi els temes plantejats al document- sobre cap a on ha d’anar Badalona en els propers anys.
Gràcies.
Ferran Falcó
Primer de tot felicitar-te per la iniciativa. Badalona s’ho mereix amb escreix. Els temes plantejats són mereixedors d’un debat intens, però caldria no oblidar, un cop encetat aquest debat, la situació de l’esport a Badalona i que podem fer per a que sigui un referent dels més importants del país, tot tenint en compte els costos i els grans beneficis que això ens aportaria. Aquí us deixo unes reflexions que, com no, s’haurien de debatre i plantejar-ne totes aquelles que poguessin ser el més interessant per la ciutadania badalonina.
* Badalona és un autèntic referent esportiu a nivell de l’Estat Espanyol, i per això crec que seria del tot just que la Federació Catalana de Bàsquet tingués la seva seu a Badalona. És just i fins i tot crec que és del tot necessari que això sigui així.
* Crec que em de parlar obertament de com s’ha d’ajudar a la Penya i al Badalona. Hem d’encetar un debat de com ho volem fer i de quina manera, a més d’establir quins controls s’han de dur a terme per tal que això no sigui un suma i segueix sense cap mena de sentit. La meva oposició és clara, els dos club han de ser a les categories més altes possibles, doncs són grans ambaixadors de la nostra ciutat, i per descomptat la imatge que ens donen i la projecció que creen té un gran valor que difícilment podem aconseguir d’altres maneres sense tenir que pagar autèntiques bestieses amb dubtosos resultats.
* Crec que s’ha de tornar a donar fortalesa als jocs escolars. Per posar-ne un exemple, el BBB ha de deixar de ser una figura de poc valor representatiu a ser el màxim exponent representatiu del Bàsquet Base d’aquesta ciutat. Aquest criteri hauria de ser extrapolat als altres esports que es practiquen a Badalona, que en són molts, doncs el teixit esportiu d’aquesta ciutat és dels més rics que conec.
* Crec que s’haurien d’establir lligams forts entre el teixit esportiu privat i el públic. La feina és complementaria i per tant es pot millorar si es produeixen fors on poder parlar i plantejar problemes, idees o el que faci falta.
* Crec que s’hauria de tornar a fer la Nit de l’Esport, però aquest cop d’una manera seriosa i que els premis del jurat fossin imparcials i merescuts.
És un petit avançament en una línia que no he vist en aquesta primera andanada.
Novament felicitar-te doncs molts ens sentirem molt més còmodes en aquesta línia de treball que no pas en la negativitat de molts altres.
Benvolgut Esteve,
Moltes gràcies per la teva aportació al debat, i per valorar positivament la iniciativa que he tingut amb aquest espai de reflexió sobre el futur de la ciutat.
Sobre els temes que m’apuntes, he de dir-te que la meva aposta pel valor estratègic de l’esport és gran.
Per això, si m’ho permets faig meva la proposta sobre la seu de la Federació Catalana de Bàsquet. Saps que aquestes qüestions són complicades, perquè en aquests temes Barcelona juga fort i deixa poc espai, però crec que Badalona té una història i un capital humà en l’àmbit de l’esport, i especialment del bàsquet, prou significatiu com per acollir aquesta federació. Ho defensaré allà on sigui, malgrat que això no depengui exclusivament del que es digui des de l’Ajuntament.
Comparteixo força la teva opinió sobre el suport públic municipal al Joventut i al FC Badalona. Saps, però, que el context és complex, i que la història de la Penya justifica un suport més o menys directe a la seva tasca esportiva i social. La qüestió és com desenvolupar aquest suport, la forma com exercir-lo. Crec que en aquest sentit s’ha encetat un cert debat ciutadà, al qual el Govern municipal està ben atent. El que sembla evident és que en el futur s’hauran de reconduir algunes coses, i que caldrà fer-ho des d’un acord ferm i transparent entre l’administració i aquests dos equips.
El tema dels jocs escolars és una qüestió que portàvem al nostre programa electoral de 2007. El mantenim, conscients que en aquest mandat no s’han fet passos molt importants en aquesta qüestió, tot i que em consta que des de la regidoria s’ha ffet feina per anar avançant en aquesta matèria.
Finalment, et vull manifestar el meu acord en les dues darreres idees que aportes. Cal sumar complicitats entre la iniciativa pública i la privada, també en l’àmbit de l’esport, i cal recuperar iniciatives que permeten solidificar el teixit social que es mou al voltant del món de l’esport, reconeixent-ne el paper cohesionador que exerceix.
Si se t’acut qualsevol altra cosa, no dubtis a penjar-la en aquest espai. Segur que enriquirà el debat d’idees que volem potenciar a través d’aquesta iniciativa.
Cordialment,
Ferran Falcó
ÉXITO, RECONOCIMIENTO, FAMA, GLORIA… MUCHOS DE NOSOTROS LUCHAMOS POR RAZONES COMO ESTAS, PERO NO PUEDES CONSTRUIR UN NOMBRE DE UN DIA PARA OTRO. ES NECESARIO TRABAJAR DURO INCLUSO SI HAY TROPIEZOS Y CAIDAS. ES NECESARIO TENER MOTIVACION PERSEVERAR E INSISTIR. LA VIDA ES UNA SUCESION DE BATALLAS. TRABAJO, FAMILIA, AMIGOS: TODOS TENEMOS UN ESTATUS ACTUAL ( LO QUE HAGAMOS EN LA VIDA HARA ECO EN LA ETERNIDAD ) Y TAMBIEN EXPECTATIVAS PARA EL FUTURO. ( EN TRES SEMANAS ESTARE COSECHANDO MI GRANJA IMAGINEN DONDE ESTARAN Y ASI SERA) Y COMO SIEMPRE LOS GIROS Y VUELTAS DEL DESTINO NOS SORPRENDEN. LA GRANDEZA ES UNA VISION. NO SIEMPRE PODEMOS HACE SOLO LO QUE NOS GUSTA, PERO AQUELLO QUE LES GUSTA LO QUE HACEN Y SE SIENTEN ORGULLOSOS DE SIEMPRE HACERLO MEJOR, HACIENDO MAS PROGRESOS DIA A DIA, HAY MOMENTOS DE CALMA Y FRENETICOS MOMENTOS DECISIVOS, CUANDO LAS BUENAS INTENCIONES NO SON SUFICIENTES , ES CUANDO LA VIDA NOS DEMANDA CORAJE, VALENTIA, CREATIVIDAD Y UN INDISCUTIBLE ESPIRITU DE LUCHA. LA VERDAD ES QUE LOS PROBLEMAS Y LOS REVESES SUCEDEN CON MAS FRECUENCIA DE LA QUE NOS GUSTARIA. LOS TIEMPOS CAMBIAN, LLEGAN NUEVOS DESAFIOS, NUEVOS OBJETIVOS. LOS GUERREROS MIRAN EN LOS OJOS DEL FUTURO, SIN MIEDO NI ARROGANCIA PERO CON LA CONFIANZA DE QUIEN ESTA LISTO PARA LA BATALLA . VIVIR ES TAMBIEN PREPARARE PARA LAS SITUACIONES DIFICILES. EL MODO EN EL QUE ENFOQUEMOS LAS DIFICULTADES ES LO QUE HACE LA DIFERENCIA . A VECES NOS PREGUNTAMOS: ¿ COMO LUCHAR SIN DEJAR ATRÁS VALORES FUNDAMENTALES? Y MAS : ¿ COMO SABER EXACTAMENTE QUE NECESITAMOS SABER EN EL MOMENTO CORRECTO? LO INCREIBLE ES QUE PRECISAMENTE DURANTE LAS SITUACIONES ADVERSAS MUCHOS REDESCUBREN LO MEJOR DE ELLOS MISMOS. ETICA, AMISTAD, LA CAPACIDAD PARA CREAR NUEVAS ESTRATEGIAS BASADAS EN LA EXPERIENCIA. EL TALENTO PARA PROMOVER ALIANZAS POSITIVAS, ESPIRITU DE LIDERAZGO . LA CONCIENCIA DE QUE LA FUERZA RESIDE VERDADERAMENTE EN EL TRABAJO EN EQUIPO. TODO ESTO AFLORA CUANDO LAS CIRCUNSTANCIAS LO EXIGEN, CUANDO SE SABE EXISTE UN OBJETIVO MAYOR A SER ALCANZADO. CLARO QUE NO ES FACIL ABANDONAR HABITOS, COSTUMBRES… NO ES FACIL ADAPTARSE A NUEVOS MEDIOS O EMPLEAR RECURSOS CON LOS QUE NO ESTAMOS FAMILIARIZADOS, PERO TODOS LOS GUERREROS SABEN QUE EL PESIMISMO Y LA INSEGURIDAD NOS HARAN RETROCEDER EN MOMENTOS COMO ESTOS. AUNQUE LA AMENAZA VENGA DE MUCHAS PARTES, CON AGILIDAD, FUERZA Y DETERMINACION PODEMOS ALCANZAR NUESTROS OBJETIVOS. LA COMBINACION DE ENERGIA E INTELIGENCIA, ES COMO EL EQUILIBRIO ENTRE LA EMOCION Y LA RAZON, SON ESENCIALES PARA EL ÉXITO. ES UNA SENSACION EXTREMADAMENTE AGRADABLE LLEGAR AL FIN DE UNA TAREA CON EL SENTIMIENTO DE UN DEBER CUMPLIDO Y RECIBIR LA CONSAGRACION Y EL RESPETO DE TODOS NUESTROS COLEGAS, LA ADMIRACION DE LAS PERSONAS QUE AMAMOS… ESCUCHAR NUESTRO NOMBRE CON ORGULLO, EL ORGULLO DE HABER VISTO EN LOS OBSTACULOS LA OPORTUNIDAD PARA CRECER, EL ORGULLO DE QUIEN SABE ENFRENTAR LAS TURBULENCIAS DE LA VIDA Y GANAR.. EL ORGULLO DE SER EL GANADOR, QUIEN NO DEJO LOS VALORES FUNDAMENTALES.