8. Crear cultura i oferta cultural

Marcar la diferència com a ciutat, impulsar a Badalona aquest canvi positiu que defensem, requereix una especial atenció en la política cultural. Com a premissa inicial, crec que la vida cultural badalonina no pot dependre tota d’allò que organitzi l’Ajuntament. Cal, en aquest sentit, crear les condicions perquè la ciutat generi i demani més oferta cultural per si mateixa, amb un paper dinamitzador per part de l’Ajuntament i altres administracions públiques.

Aquesta oferta cultural hauria de ser més transversal, perquè Badalona té un enorme potencial en molts camps que no estan suficientment explotats, com la música, el teatre, la fotografia, o la il·lustració. Aquests són camps on la ciutat pot posicionar-se, si aprofita el capital humà amb què compta, i si conserva, modernitza i manté els equipaments existents.

La recent designació de Badalona com a seu del futur Museu Nacional del Còmic i la Il·lustració és un exemple de la línia que hem de seguir en matèria cultural. A la CACI hi haurà un equipament de referència nacional. Però la importància de la creació artística badalonina en l’àmbit de la il·lustració ha de permetre que superem aquest horitzó, i que ens plantegem ser ambiciosos i convertir Badalona en un referent europeu.

Tenim gent amb talent per a aconseguir-ho. Gent que, per tant, ha de sentir-se com a propi aquest projecte públic. El model ha de ser aquest. Lideratge de l’administració, però capacitat per comptar amb el capital humà que la ciutat té per a impulsar el projecte cap a cotes més altes i ambicioses.

Perquè no hem de perdre de vista que el millor que s’ha fet en cultura a Badalona ha estat fet per les entitats. Des del Ball de l’Àliga, a la processó de Sant Anastasi, als castellers, els èxits han sortit principalment de la gent i les entitats. Cal, en aquest sentit, potenciar la cultura tradicional, que és un valor que tenim i hem d’aprofitar. No hi ha d’haver dos nivells de cultura: el de l’elit i el de la base. Sense la cultura tradicional perdem part de la nostra identitat, i per això és important que siguem capaços d’encaixar la modernitat amb la tradició.

El mateix podem fer en el camp de la fotografia. O de la música. O de les arts escèniques. Podem anar molt més enllà, però cal que els governants entenguin que no hi anirem sense la complicitat del capital humà que més directament viu en aquests entorns de creació cultural.

La capacitat de comunicació, de coordinació, de col·laboració, de generació de complicitats, serà fonamental perquè Badalona compti amb un model cultural diferent, que aspiri a més i vagi més enllà de la tradicional tutela institucional i pública. L’experiència de la capitalitat de la cultura catalana durant l’any 2010 ha de sevir per bastir els fonaments d’aquest nou paradigma.

Calen infraestructures, i en aquest sentit ja s’estan fent esforços: els renovats teatres Principal i Blas Infante, el futur equipament a la Clínica del Carme, o la millora dotacional del Zorrilla, són exemples ben recents. Ho hem fet en la cultura, com ho hem fet en els esports, defensant, lluny del partidisme, que una regidoria que no gestionem pogués impulsar importants inversions a pavellons esportius, o construir noves zones per a la pràctica de l’esport. Però, en l’àmbit cultural, caldrà anar a més, i trobar la ubicació i els recursos necessaris per a desenvolupar nínxols culturals associats a la música o la fotografia.

Badalona és la capital nacional del curtmetratge. És la capital nacional de la màgia. Serà la capital nacional de la il·lustració i el còmic, i cal que ho sigui també d’Europa. Podem fer-ho, si aprofitem la riquesa que tenim en aquest sentit. I també pot ser capital, per què no, de la fotografia, o d’un determinat estil de música, o del teatre amateur, de gran tradició a la ciutat.