9. Apostar per la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic
El darrer eix amb qual considero que Badalona pot marcar la diferència, on hi ha marge per a desplegar un canvi positiu, és l’establiment d’un compromís real, no simbòlic, amb la sostenibilitat.
Crec que l’experiència de govern d’aquests anys, assumint la responsabilitat de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat, ha demostrat que és falsa la idea, transmesa durant anys, que la política ambiental d’una ciutat com la nostra només pot ser dirigida per les forces que s’autodefineixen com a ecologistes.
La millora del contracte de manteniment del verd urbà, l’impuls definitiu al Parc de Ca l’Arnús, l’excel·lent gestió que s’ha fet de la platja de Badalona, o l’aposta decidida per l’estalvi energètic i d’aigua (amb l’ampliació de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica o l’aplicació de mesures per a reduir el consum d’energia dels edificis municipals i les instal·lacions públiques), són alguns exemples d’un compromís real amb la sostenibilitat exercit des de la tasca de govern.
Marcar la diferència en aquest àmbit és, però, voler anar més enllà. El nostre compromís és mirar d’aconseguir-ho en els propers anys. Primer, entenent la sostenibilitat com una oportunitat per a la modernització de la ciutat.
Avui, l’eficiència energètica és clau en aquest sentit. I l’Ajuntament, que de fet és l’empresa més gran de la ciutat, és qui primer ha d’implicar-se en aquesta aposta per l’eficiència en el consum dels recursos energètics i naturals.
Per això, crec que Badalona pot convertir-se en un referent en aquesta matèria si hi creu fermament. Nosaltres hi creiem. Que la sostenibilitat no pugui ser un desig o un objectiu sinó que sigui ja una obligació de tots, de la qual depèn el nostre futur i el dels nostres fills, ens porta necessàriament a prendre mesures. I aquestes mesures no han de ser un obstacle al desenvolupament econòmic. Al contrari, les podem convertir en una oportunitat.
Per exemple, en l’àmbit de l’eficiència energètica, podem fer que l’Ajuntament sigui molt més eficient i que, fins i tot, es converteixi en un gran subministrador d’energia. Hi ha suficients edificis públics, amb molts metres quadrats de façanes i terrats, que hauran de ser aprofitats i convertir-se en espais útils per a l’aprofitament energètic. Les plaques solars als edificis públics ja no poden ser una anècdota, o una acció pensada més per a aconseguir una fotografia políticament correcta.
Aspirem a fer de l’Ajuntament una organització energèticament eficient. Aspirem a fer que la factura energètica de tot allò que gestiona l’Ajuntament, des dels seus edificis fins als semàfors o l’enllumenat públic, tingui un cost molt menor que l’actual en termes econòmics i ambientals. I això passa per convertir-nos en generadors d’energia. La solar és una bona opció, i cal explorar les possibilitats per a implantar-la en tots els edificis municipals durant les dos propers mandats.
Aquesta acció, que cito a tall d’exemple, ha de formar part d’un pla d’eficiència i sostenibilitat local renovat, amb un horitzó de 8 anys, que estigui adaptat a les noves exigències de la societat i a les noves possibilitats que ens ofereixen tecnologies i processos que avui ja són, després d’anys en període de prova i expansió, plenament viables.

Totalment d’acord , però no pensem només en fer sinó també en manteniment del que ja tenim i optimització de les infraestructures.
Es evident que REparar les infraestructures i canalitzacions d’aigua de la ciutat es molt car , però no em va agradar ( durant l’any de la sequera) ser un exemple de ciutat que malbarataba l’aigua i paralelament pagar un preu altissim per la mateixa.
Tenint en compte que l’aigua es un recurs Finit i l’energia solar infinit jo animo a treballar paralelament i reinvertir el que es tregui de vendre o estalviar energia mitjançant les plaques que dius en reparar les canalitzacions de la ciutat.
Un objectiu a curt plaç seria sol.lucionar ( que no amagar) el problema de les filtracions que tenim al pas soterrani que desemboca a la fabrica d’anis del mono. SORT
Benvolgut Conrad,
Gràcies per la teva aportació. T’animo a fer-ne més sobre aquesta o qualsevol altra qüestió. Es tracta de generar reflexió a partir d’una proposta de sortida. T’agraiexo que ho hagis fet sobre aquest tema tan estratègic..
Pel que fa a la reflexió que em trasllades, evidentment que esdevenir una organització energèticament eficient i reduir la despesa energètica ens ha de permetre desenvolupar accions més contundents en matèria ambiental. La qüestió de l’aprofitament dels recursos hídrics és en aquest sentit important. En aquest mandat, s’han fet passos endavant força significatius, especialment pel que fa a l’aprofitament de les aigües freàtiques. Al web http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca.html tens informació força detallada sobre aquestes i altres polítiques que estem impulsant des de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat, encapçalada per la Mercè Rius, que personalment crec que està fent una molt bona feina, desmuntant vells tòpics sobre qui impulsa millor les polítiques ambientals de foment de la sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic.
Cordialment,
Ferran Falcó
El canvi dels sistemes d’enllumenat públic i dels de l’interior dels mateixos edificis públics per sistemes basats en LED pot ser un gran pas cap un estalvi energètic mes que important. Entenc que la inversió pot ser molt el·levada, però l’estalvi en la factura ho pot compensar sobradament, ja que respecte a un típic fluorescent o bombeta se baix consum, l’estalvi es de mes del 50%, i a mes la durabilitat prevista per els fabricants es de fins a 50.000 hores, el que posant un funcionament diari de 12 hores, ens donaría que tirant curt cada element hauría de tindre una durada de 8 anys. Se que de moment es una tecnología cara, però l’estalvi en la factura crec que hauría de compensar sobradament avançar la inversió, el que s’hauría de cercar es el finançament, però potser es pot veure la possibilitat de que les entitats financeres s’engresquin a llençar sistemes de finançament de tipus “renting” com ja es fà amb vehícles i altres bens d’equip, ja que així el risc que hi veig de que la durabilitat teórica no es compleixi a la pràctica, queda minimitzat per la garantía de reposició inherent a aquest tipus de contractes. De pas pot ser una oportunitat de generar negoci i ocupació a nivell local, tant en la producció, com en el reaprofitament de tots els elements com carcases i vidres de les lluminaries actualment instal·lades (tret aquelles poc eficients que envien el llum al cel).
Be, es una idea…
Benvolgut Jordi,
Moltes gràcies pel teu comentari.
Crec que va molt en la línia de la meva defensa sobre l’eficiència energètica de l’Ajuntament. En aquesta matèria s’ha d’avançar més, i aprofitar els avantatges que ofereixen noves tecnologies com la que esmentes.
De fet, en aquest mandat ja hem començat a fer experiències en matèria d’enllumenat públic. Si passes, per exemple, pel carrer d’Eduard Flo, a tocar del Viver, veuràs que els fanals que hi ha utilitzen la tecnologia LED. De moment els tècnics estan analitzant els resultats d’aquests fanals, en termes d’eficiència lumínica, consum i estalvi econòmic. La línia de futur ha de ser aquesta, com també la de la progressiva instal•lació de plaques fotovoltaiques a equipaments públics. Per exemple, demà dijous, la nostra companya Mercè Rius, regidora de Medi Ambient i Mobilitat, visita les obres que s’estan fent a l’escola Joan Miró, on s’instal•len 27 mòduls fotovoltaics, amb un total de 44,82 m2 de superfície i una potència fotovoltaica de 6,21 kWp, que permetrà produir uns 11.015 kwh a l’any.
Gràcies de nou per la teva aportació.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern