1. Reivindicar la personalitat pròpia
Badalona forma part de l’ànima de l’àrea metropolitana però no pot estar indiferenciada. Ha de tenir ambició pròpia. Ha de tenir projecció pròpia.
La construcció d’aquesta personalitat singular i forta s’ha de fonamentar en diverses columnes:
L’orgull dels badalonins de sentir-se badalonins. Ja n’hi ha prou de complexos i tristesa sobre la badalonitat. Massa sovint hem mirat al nostre voltant amb complexos, ignorant les nostres virtuts col·lectives i les nostres potencialitats. La badalonitat ha de ser badalonisme. Ha de ser una militància crítica però constructiva, orgullosa però conscient de la necessitat d’estar en constant procés de millora.
L’existència de punts de referència comuns –de coneixement de la història i la tradició-, però sobretot de projectes de futur. No hi ha més d’una Badalona. Tenim punts de referència comuns, que ens cohesionen com a comunitat, sigui quin sigui el nostre origen, sigui quin sigui el barri on vivim. Però aquesta cohesió només és possible si es vol formar part de la comunitat on es viu. És gairebé una opció personal, que ens pot conduir a compartir i participar en projectes comuns de gran abast. Aquest tarannà en l’exercici de la ciutadania –basat en el coneixement i l’assumpció dels trets històrics i tradicionals propis de la ciutat, però també de la realitat present- és vital per a reforçar la nostra personalitat pròpia en un entorn, el metropolità, que tendeix a la unificació.
La vitalitat de la societat civil i el dinamisme dels seus emprenedors. No hi haurà reivindicació de la personalitat pròpia sense energia per a fer aquest exercici d’afirmació. L’energia és dinamisme social i econòmic. Dinamisme social és gent organitzada al voltant d’un entramat sòlid, molt més fort que el que tenim ara. Massa sovint veig un teixit social prim, mancat de visió global, obsessionat per les coses properes –que també són importants- i, en conseqüència, allunyat del projecte comú que implica construir, des de la diversitat, una Badalona més unida, més cohesionada, més potent. Dinamisme econòmic és gent emprenedora amb possibilitats de desenvolupar aquest esperit emprenedor a la seva ciutat. Hem d’aprendre a valorar molt més el paper de la menestralia, de la gent que munta petits negocis, que s’especialitza per oferir allò que la societat demana, i que ho vol fer a la seva pròpia ciutat. És missió de tots, però especialment de l’administració, facilitar les coses a aquest sector de la població. Sense el seu dinamisme, la vitalitat necessària per a reforçar la nostra personalitat queda coixa. No hem fet prou per això. Però el que sí sembla clar és que no es pot fer sense una majoria suficient, que encara no tenim.
La possibilitat de lluir realitats i èxits badalonins. No podem reivindicar la nostra personalitat sense realitats i èxits. Crec que Badalona no pot continuar venent-se en base al fum d’idees que sonen bé però que no tenen massa cosa darrere. En aquest aspecte és clau la política urbanística, la capacitat de crear infraestructures i serveis potents i singulars, d’abast metropolità o nacional. El que aquest govern ha fet amb la CACI, aconseguint que sigui la seu del Museu Nacional de la Il·lustració i, en conseqüència, situant Badalona al mapa europeu en aquest emergent sector creatiu, és l’exemple que hem de seguir per a ser una ciutat que llueixi èxits. En canvi, el que s’havia fet amb la FOCUS, la Piher, o amb l’antic escorxador a La Salut, és una forma de definir objectius que s’ha demostrat ineficaç per a convertir-los en èxits.
La personalitat de Badalona s’ha de plantejar com un èxit d’integració, de suma: som una ciutat que suma contrastos: de la platja a la serralada, dels barris antics als barris nous, de la catalanitat autòctona a la de diferents orígens, de la pertinença a Roma a la pertinença a la Unió Europea.
Promoure un gran debat sobre la badalonitat, que vagi de les arrels més profundes als brots més joves i que doni pas a un marc de referència que difondrem activament entre la ciutadania. Fa poc temps, el president Sarkozy encetava un debat sobre què és ser francès. Alguns li ho van criticar. L’acusaven de despistar la ciutadania amb debats estèrils que no porten enlloc. Jo, en aquest tema concret, defenso l’opció del president de França. Si en un país es trenquen els nexes identitaris que n’uneixen la gent, si en un país hi ha diverses i sobretot enfrontades maneres d’entendre l’exercici de la nacionalitat, aquest país té un problema. França el té, i és bo que entomi un debat d’aquestes característiques, que vagi al moll de l’os de la seva existència com a col·lectivitat. A petita escala, a Badalona hem de fer el mateix. Aclarir-nos sobre què significa ser de Badalona, fer aquest exercici catàrtic sobre d’on venim i on som, entre altres coses perquè ens serà molt útil per a acordar cap a on volem anar.
me ha encantado lo que he leido y estoy de acuedo en todo, pero porque yo que vivo en sant roc me siento como badalonina de segunda clase, reconociendo que en estos dos ultimos años se han modificado algunas cosas queda mucho por hacer.
pero como la esperanza no se pierde espero poderme sentir algun dia como una badalonina de primera clase.
Voler reivindicar la personalitat pròpia és necessari, però aquesta personalitat passa per reconèixer un passat i acceptar un present. Ésser Badaloní i sentir-se´n passa per entendre la ciutat com una comunitat diversa, i extrapolar-se i obrir-se des del centre cap als barris i a la inversa, barrejar-se i fer una aposta antielitista.
Badalona ha estat i serà una suma de moltes comunitats que encara no han aconseguit cohesionar-se, siguem realistes. Badalona no aconseguirà el potencial que podria tenir fins que els ciutadans no s’adonin de la riquesa de l’altre, d’aquells que fan i desfan de manera diferent i de que precisament, en aquesta diversitat, hi ha la riquesa. El dia en que aquells que se senten Badalonins i els qui no se senten s’adonin que no té sentit continuar ancorats en la frontera imaginària que fa anys que separa Badalona i els badalonins, aquell dia podrem parlar de personalitat pròpia. De moment Badalona, segons el meu parer, ha de seguir treballant per reivindicar una personalitat que no té en compte part de la societat badalonina.
Crec que l’equip de govern té una tasca important a fer en aquest terreny. Crec que ha de treballar per a desestigmatitzar, per a integrar… per a unir els pols que avui caminen en direccions oposades, pols que augmenten amb els anys… i que no arribaran a entendre’s si no utilitzem l’educació, la política i la cultura com a elements clarament integradors.
Benvolguda Lourdes,
Moltes gràcies pel teu comentari.
He llegit amb molta atenció el teu escrit, i la veritat és que comparteixo el que hi dius. Avançar en l’entesa, en el coneixement mutu, en tot allò que faci saltar pels aires les barreres que ens separen pels motius que sigui, és un dels grans reptes que tenim com a col•lectivitat. Crec que el teu text desprèn molt encertadament el tarannà i la línia que s’ha de seguir per a encarar aquestes complexes qüestions. I penso, alhora, que des de la regidoria de Ciutadania i Convivència, liderada pel company Josep Pera, s’està fent feina per avançar en aquesta línia.
T’agraiexo el comentari, i t’animo a fer-ne sobre qualsevol altra qüestió.
Cordialment,
Ferran Falcó
Benvolguda Núria,
Moltes gràcies per la teva aportació.
M’alegra que valoris positivament la iniciativa i que comparteixis les idees que exposo. Si n’hi ha cap que no entens o amb què no estàs d’acord, no dubtis a fer-m’ho saber també a través d’aquest espai.
Comparteixo amb tu que a Sant Roc queden moltes coses per fer, malgrat els avenços que crec que hi ha hagut en els darrers dos anys.
Fa uns dies, li escrivia una carta a un veí del barri que se’m queixava dels problemes d’incivisme i inseguretat, i li deia el següent:
“Des del govern municipal es treballa per a mirar de reduir els problemes d’inseguretat i incivisme que hi ha a la zona sud de la ciutat. Es fa amb intervencions policials (menys de les que voldríem , però totes les que podem), però també amb polítiques socials que van a l’arrel dels problemes, i que sobretot se centren en els més joves i els col•lectius amb més risc d’exclusió social. A través del Consorci Badalona Sud, i amb la participació d’entitats de la zona, a Sant Roc i el conjunt del districte s’estan impulsant diversos programes que ajuden persones de tot tipus a millorar les seves oportunitats de progrés.
És una feina de gran valor, que desgraciadament queda tapada pels actes d’una minoria de persones que fan mal des de fa anys i anys. Però és una feina que no podem oblidar. Avui, a Sant Roc i la zona sud hi ha 350 menors al programa de suport a l’escolarització. N’hi ha 320 que participen al programa d’activitats esportives extraescolars. Són més de 630 els menors que participen als Casals d’Estiu, i més de 482 persones, fonamentalment joves, les que s’atenen amb el pla comunitari sobre drogues i altres comportaments de risc. O 93 alumnes de secundària que reben reforç educatiu, i 15 que participen als tallers d’iniciació professional… La llista és llarga, i l’espai limitat.
Cal reivindicar la tasca pública que s’està fent al barri, i deixar clar que les accions d’una minoria no poden afectar la vida d’un barri i d’una zona que necessiten aixecar el vol per deixar enrere una situació que dura des de fa dècades”.
Estic convençut que anirem millorant, conscients de les dificultats històriques que hi ha la zona. Però et demano, com a veïna de Sant Roc, que no deixis que l’acció d’una minoria indesitjable i la voluntat d’alguns d’utilitzar-la en benefici propi et faci perdre la il•lusió i l’esperança sobre el futur d’una zona que és tant de Badalona com qualsevol altra.
Cordialment,
Ferran Falcó