El canvi positiu

Convergència i Unió també governa a Badalona des del juny de 2007 després d’haver-se presentat a les eleccions municipals amb un eslògan clar: “Canvi!”. Era el que CiU oferia, i un cert canvi és el que s’ha introduït en el govern municipal. Els resultats (PSC-PSOE, 9 – CiU, 5 – ERC, 1- PP, 7- IC, 5) varen generar el context perquè es configurés el govern que avui té Badalona, i no varen permetre construir-ne un altre. La meva aspiració –i la de CiU– continua essent encapçalar el govern de Badalona i fer possible un canvi al govern que sigui encara més notable, però sobretot un canvi al model de gestió de l’Ajuntament i al projecte de futur que hagi de seguir la ciutat.

Després de les eleccions del 2007, CiU va fer una aposta arriscada en aquest sentit. En fer-ho va assumir un gran risc, per diversos motius: primer, perquè la situació de Badalona i del seu Ajuntament en aquells moments no eren gens estimulants; i segon, perquè l’experiència anterior de govern no havia donat un resultat prou positiu a CiU, ja que s’havia governat amb dedicació i amb bons resultats, però no es van obtenir els rèdits corresponents.

Una visió egoista dels interessos partidistes hauria recomanat, probablement, de mantenir-se a l’oposició i, des d’aquesta, castigar amb duresa un govern feble. Tanmateix, va prevaler l’instint de CiU. I, per instint, no em refereixo a la intuïció, sinó a aquella decisió que preval sobre la reflexió racional, la que sorgeix de la pròpia manera de ser. I l’instint de CiU és estar al govern sempre que sigui possible, especialment si la situació és difícil, convençuts que és la millor manera de fer avançar les propostes per la ciutat, de consolidar les institucions i, sobretot, de fer canviar coses que cal canviar. Ras i curt, per canviar la manera de governar Badalona, calia estar a dins.

Quan afirmo que en aquest temps s’ha introduït un cert canvi en el govern municipal i en la direcció que pren la ciutat en el seu conjunt, ho faig a partir de certes qüestions bàsiques que hem anat posant en marxa des de l’any 2007:

El civisme i la convivència, centres de l’acció de govern i qüestions de debat públic. Les qüestions relacionades amb el civisme i la convivència han passat d’estar desterrades de l’agenda institucional, política, i social de la ciutat, a ser un eix de l’acció de govern i formar part del debat públic. Dues dades ja demostren que el civisme i la convivència s’han situat en el centre de l’acció del govern: s’acabarà el mandat amb una ampliació de la plantilla i una renovació de recursos materials i tècnics de la Guàrdia Urbana sense precedents en la història de la ciutat, i s’acabarà el mandat amb una nova Ordenança de Civisme, que regula aspectes fins ara no regulats, com ara les relacions veïnals. Tenim millors eines i anirem tenint millors recursos: manca, tot i els avenços, que la ciutadania percebi que allò que passa a la via pública i en les relacions de veïnatge està donant un tomb.

Una nova cultura de coalició, menys partidista i més basada en el treball d’equip. Quan vaig arribar a aquest govern, vaig manifestar als meus nous companys que jo volia discutir, però no barallar-me. Els vaig dir que estava disposat a lluitar per les meves propostes, però no a imposar-les. Que pretenia que tots tinguéssim clar que no pagava la pena el partidisme sectari. Que calia treballar en equip, conscients, tots plegats, que fer-ho implicava renunciar a determinats plantejaments. Aquesta filosofia ha anat quallant en la dinàmica diària del govern. Es prenen més decisions i més ràpidament. I, sobretot, s’eviten els conflictes, que sempre alenteixen la tasca de govern i, fins i tot, la poden paralitzar. D’exemples del passat en sobren.

Prendre decisions, mecànica de govern. Com deia, s’ha passat de la tendència a eternitzar decisions pròpia dels anteriors governs, a un govern que governa amb celeritat, que decideix assumint el risc que això pot implicar. En el que portem de mandat, s’han desencallat vells projectes pendents. Uns més importants que altres, però tots ells necessaris perquè la ciutat evolucioni, perquè canviï. La CACI tindrà per fi un ús i serà un equipament de referència nacional dedicat al món de la il·lustració; l’estació de RENFE estarà per fi renovada i serà accessible; la Clínica del Carme tindrà per fi un ús cívic i social; el Passeig Marítim estarà per fi acabat; el projecte de l’Illa Central per fi anirà prenent forma; el Teatre Principal per fi tindrà el nivell que es mereix.  Tot això té pressupost i calendari. Hi ha molts altres exemples de com aquest Govern ha pres més decisions en dos anys i mig que altres governs en tot un mandat. I s’ha fet amb voluntat de consens, amb diàleg amb els actors institucionals, polítics i socials implicats. Però s’ha fet amb el necessari lideratge d’un govern que no ha de tenir por de liderar. Aquesta és una de les empremtes de les quals estic més orgullós.

Un Ajuntament més eficaç. Una de les qüestions en què més vaig insistir a l’hora d’acordar els termes del pacte de govern era la necessitat de modificar estructures i mètodes de treball a l’administració municipal. I fer-ho pensant en la gent.

Ho hem fet, per exemple, portant a terme un salt tecnològic sense precedents. L’Ajuntament d’avui no s’assembla en res en matèria de tecnologies de la comunicació i la informació al que teníem a finals de 2007. Tenim una administració municipal que en aquest àmbit s’ha situat al nivell del segle XXI, deixant enrere unes infraestructures i un enfocament propi de principis dels anys 90 del segle passat. Això pot semblar superflu, o poc transcendent per al dia a dia dels ciutadans. Però no és gens intranscendent. És, en la societat d’avui, un element vital per a oferir un bon servei.

Ara tenim, i en el que queda de mandat acabarem de tenir, un sistema informàtic capaç d’oferir serveis de qualitat als ciutadans que s’adrecen a l’administració. El nou web –que en aquests moments s’està enllestint-, l’extensió d’una xarxa de més de 30 quilòmetres de fibra òptica que connectarà tots els centres municipals i permetrà fer tràmits a distància fins ara impensables, o la creació durant l’any 2010 de diverses sales d’ordinadors obertes a tots els ciutadans perquè puguin tenir el seu propi ordinador virtual i rebre formació en informàtica, són les bases d’aquest salt.

Però també coses menys visibles, però igualment importants, com el procés d’unificació dels sistemes informàtics i les bases de dades amb què treballen els funcionaris, per citar un exemple de la renovació que en aquesta matèria s’ha fet de portes endins. Repeteixo: tot això pot semblar poca cosa –fins i tot hi ha qui pot pensar que no aporta rèdits polítics a qui en lidera l’aplicació- però és vital en una societat que s’articula al voltant de les noves tecnologies. D’això també n’estem contents. Perquè ser al govern haurà servit per prioritzar la societat de la informació.

Però no hi ha dubte que hi ha terrenys en què s’ha d’avançar més: el procés de descentralització administrativa i territorial, la gestió de l’atorgament de llicències, la qualitat del Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC), són àmbits en què encara hi ha molt a fer.