Com avancem en el canvi positiu?
Si pretenguéssim definir amb una expressió senzilla com volem avançar encara més en el canvi positiu, triaríem “marcar la diferència”.
Però, què vol dir marcar la diferència?
D’entrada, el que no vol dir. No vol dir que vulguem ser presumptuosos, que vulguem dir que en sabem més que els altres, que nosaltres sí que som bons, que som els que donem el toc de qualitat, etc.
El que vol dir és que estem buscant la manera de fer les coses diferents, d’abandonar les rutines que fan que sembli que tot ha de continuar com sempre, encara que generi insatisfacció a la ciutadania o no permeti assolir els objectius. Vol dir que no ens resignem a acceptar tal com són les coses que no ens agraden, que volem aspirar a més.
També vol dir que estem disposats a dedicar-nos amb cos i ànima a tirar endavant les nostres propostes i que volem tenir un estil de governar que faci notar la nostra prioritat per la gent.
És clar que ens agradaria que la gent arribés a la conclusió que no és el mateix un govern local amb CiU que sense CiU, que es nota la seva presència i es nota per a bé. Però som conscients que aquesta percepció no vindrà regalada sinó que només pot aconseguir-se amb esforç, il·lusió, empenta i gosadia.
Aquest sentit de marcar la diferència és extrapolable al conjunt de la ciutat. També volem que Badalona marqui la diferència, que renunciï a ser un municipi diluït en el paisatge metropolità, sense cap tret de personalitat que la faci distingible, reconeixible. Que viure a Badalona, que ser de Badalona, tingui un valor diferencial propi i positiu.
Aconseguir-ho exigeix dos ingredients:
Tenir idees pròpies. Definir cap a on volem anar per nosaltres mateixos, com a fruit de la nostra pròpia reflexió i de la nostra pròpia ambició i que no sigui algú de fora que ens digui quina funció hem d’exercir dins l’entorn metropolità, català o europeu.
En aquest sentit, ja podem criticar que el Pla Territorial Metropolità es faci de dalt a baix i no al revés, que els planificadors ens diguin: us toca ser això i, si no us agrada, en parlem. Ben altrament, el que caldria és partir d’un altre model: sabem que Badalona vol ser això, a veure com ho encaixem i ho potenciem des de la planificació metropolitana.
Critico els plantejaments del PTM, però també faig autocrítica de no haver tingut, com a municipi, una actitud prou decidida, prou emprenedora en aquest terreny.
Tenir voluntats pròpies. Sóc d’aquells que creu que la millor manera de fer política en democràcia és a través dels partits, perquè –com he dit abans– els projectes estrictament locals esdevenen més la defensa d’uns interessos conjunturals que no pas una proposta de futur. Ara bé, una cosa és pertànyer a un partit i una altra que sigui el partit qui dictamini fins on pots arribar en les teves decisions locals en funció d’altres interessos.
Així es marca la diferència i així volem marcar-la. I, per a fer-ho, he triat alguns àmbits d’acció preferents, d’aquells que defineixen l’imaginari i la manera de fer d’una ciutat, d’aquells que justifiquen una política i tenen capacitat d’arrossegament. N’he triat nou i és en aquests nou aspectes que voldria posar l’accent de les actuacions futures.
Podràs constatar que no em limito a parlar de les àrees en què tenim assignades responsabilitats en el govern municipal, sinó que parlo de tot. Ho faig per dues raons:
Primer, perquè ja he dit abans que només té sentit una acció de govern en el marc d’un projecte polític de ciutat. Per això, encara que governem el dia a dia d’uns determinats àmbits i no pas d’uns altres, la nostra acció sectorial només pot comprendre’s en la mesura que s’integra i és coherent amb una visió global, completa, de la ciutat.
Segon, perquè no entenc un govern local com una suma de compartiments estancs sinó com una acció solidària entre tots els seus membres, siguin del partit que siguin. Per això, convé saber des de quin marc de referència contribuïm a aquesta tasca conjunta. Aquest és el meu i el nostre marc. No sé si aquest és el dels nostres socis, però sí que és el nostre.
