El missatge final
Parlar de la Badalona que suma és parlar d’aquella gent que entén el valor de totes les aportacions constructives que serveixen perquè la ciutat avanci. Aquesta és la millor manera de marcar la diferència, d’avançar en el canvi positiu: buscar noves maneres de fer, a partir d’uns valors compartits.
Perquè una ciutat se’n surt o no en funció dels valors que es promouen i en els quals es basa. Aquests valors són els que marquen la diferència, i els que determinen l’èxit o el fracàs com a comunitat. El canvi més important que hem intentat és el de fer la política amb valors i actituds: proximitat, capacitat d’escoltar, sentit col·lectiu, predisposició a la suma i no a la divisió, exigència cap a nosaltres mateixos i cap als altres… Amb complicitat, buscant que cadascú doni el millor de si mateix al servei dels altres, buscant sumar i no restar.
A les escoles i instituts on he estat en els darrers mesos he experimentat aquesta doble via de la transmissió de valors. He parlat dels meus, dels que tinc des de fa temps i dels que he incorporat darrerament al meu equipatge. I he escoltat els valors dels nostres joves, intercanviant-los, compartint-los.
Aquest, com he dit, no és un document programàtic. És la suma d’un conjunt de reflexions, amanides amb alguna proposta concreta. És un intent de parlar de valors, però també d’estratègies de futur per a la ciutat on visc. Personalitat per a ser capital. Gestió moderna per a ordenar l’estructura urbana i assegurar la cohesió interna i la connexió externa. Ambició en la creació cultural, aprofitant el capital humà, i en la lluita contra el canvi climàtic. I, sobretot, il·lusió i empenta per a impulsar el dinamisme econòmic de la ciutat, aprofitant tot allò bo que Badalona té, començant per la seva gent.
És, doncs, un text volgudament incomplet, on no he abocat totes les idees que tinc sobre la ciutat (per exemple, sobre com podem fer que els nostres joves tinguin més interès en tot allò que passa a Badalona, o sobre el paper clau que en aquest sentit tenen l’escola i la família).
I això ha estat així perquè m’agradaria que em fessis arribar més propostes, a partir del que t’hagi pogut suggerir aquest document.
M’agradaria, també, saber la teva opinió, les teves crítiques, els teus suggeriments, sobre els plantejaments i conceptes que hi esmento, més enllà de les propostes concretes que poso sobre la taula.
M’agradaria tenir la sensació que l’any 2011, quan aspiri a l’alcaldia de Badalona, ho faré defensant un projecte propi però fruit de la suma de sensibilitats, transversal, que realment reflecteixi la riquesa i diversitat de la gent de Badalona, de la gent que, com tu, porta Badalona al cor i al cap cada dia.
Ho pots fer de moltes maneres. Les tradicionals, com la carta i el paper, o les modernes, com el correu electrònic o el missatge al bloc. Les ràpides i senzilles, com l’SMS, o les elaborades, en qualsevol dels formats possibles.
Tota resposta serà benvinguda i agraïda.
Ferran Falcó Isern
ffalco@badalona.cat
https://badalonasuma.wordpress.com
http://blocs.mesvilaweb.cat/ferranfalco
Plaça de la Vila, 1, 3a planta – 08911 BADALONA
la Badalona que suma 
bona nit ferran, supongo que ya sabras lo publicado hoy en el diario el punt,( la zona sud,en alt risc) es un trabajo de la fundacio pere tarres y tecnicos municipales, la noticia es preocupante pero no me viene de nuevo ya que este poblema se veia venir, en artigas, sant roc y remei, etc, ha crecido la poblacion con desmesuradamente teniendo la misma infraestructuran, tiene que acojer muchas mas personas esto se traduce en masificacion, que es igual a que crezcan los poblemas y yo pregunto¿ como se puede arreglar esto? es de dificil solucion por no haber puesto solucion antes de llegar a este estado, pero ahora teniendo esperiencia espero que las soluciones llegen a tiempo y podamos hacer una coexion plena y poder vivir con mas tranquilidad todos juntos.
saludos.
Benvolguda Núria,
Moltes gràcies per aquest comentari.
L’estudi al qual fas referència posa de manifest una realitat que tothom té present des de fa temps. El risc d’exclusió social a la zona sud de Badalona ha estat històricament superior al de la resta de la ciutat. Hi ha confluït múltiples factors, que tenen el seu origen ja en les condicions en què es van crear molts dels barris que en formen part. És, doncs, quelcom que succeïa molt abans del creixement de població al qual fas referència en el teu escrit, que s’ha convertit en un factor afegit a la històrica problemàtica de la zona.
Les diferents administracions hi ha destinat recursos, però és evident que, de moment, això no s’ha traduït en uns resultats clarament visibles i en un canvi radical en els aspectes socials, econòmics, de formació, i d’expectatives de futur, de molta de la població de la zona. Des de l’important projecte de remodelació de Sant Roc iniciat els governs de Jordi Pujol, fins a l’actual inversió de la Llei de Barris i el Consorci Badalona Sud, hi ha exemples de la implicació dels poders públics en la millora de la zona.
Crec que ara, amb el lideratge del Consorci i la implicació activa d’un teixit associatiu potent, s’està posant molt èmfasi en la tasca social, especialment dirigida als joves i les dones, els col•lectius de la zona amb més risc d’exclusió social.
Fa uns dies, responia a un veí que em plantejava diverses qüestions sobre la zona sud. Li deia que s’estan impulsant diversos programes que ajuden persones de tot tipus a millorar les seves oportunitats de progrés. Li deia que és una feina de gran valorr, explicant-li que avui, a Sant Roc i la zona sud, hi ha 350 menors al programa de suport a l’escolarització. N’hi ha 320 que participen al programa d’activitats esportives extraescolars. Són més de 630 els menors que participen als Casals d’Estiu, i més de 482 persones, fonamentalment joves, les que s’atenen amb el pla comunitari sobre drogues i altres comportaments de risc. O 93 alumnes de secundària que reben reforç educatiu, i 15 que participen als tallers d’iniciació professional…
Crec que cal reivindicar la tasca pública que s’està fent al barri, que pretén fer aixecar el vol a una zona important de la ciutat i deixar-hi enrere una situació que dura des de fa dècades. Evidentment, l’informe al qual fas referència confirma que encara ens queda molta feina per fer. Però la gravetat de la situació que planteja no ens pot fer perdre de vista que, de coses, se n’estan fent, i que cal continuar fent-les i fer-ne més.
Cordialment,
Ferran Falcó
Benvolgut Ferran,
Fa ja uns anys que el centre de Badalona es va convertir en zona per als vianants i, en concret, volia fer menció expressa al carrer en el qual resideixo de Sant Francesc d’Assis.
De tots és conegut que en aquestes obres es van eliminar les voreres, és a dir, des dels habitatges s’accedeix directament al vial que se suposa per als vianants o, en el seu cas, d’accés restringit a veïns i serveis. En realitat això no és així. Aquests carrers són utilitzats com a vials de trànsit normals per a tots els vehicles i, en notables ocasions, amb una velocitat que realment supera la permesa, posant en greu perill tant els vianants com els veïns que en sortir dels nostres habitatges topem directament amb el vial. L’excés de velocitat per aquesta zona, a més d’atemptar contra la més elemental directriu de la lògica humana i la seguretat dels semblants, resulta una actuació incívica que entenc es deuria de controlar i, en el seu cas, si procedeix, sancionar, encara que entenc que no tot pot ser responsabilitat de l’administració local. Deuríem des de la ciutadania també ser més responsables i pensar en els altres per a la bona finalitat de la col·lectivitat, ja que resulta lamentable el veure per aquestes zones vehicles estacionats de forma permanent, fins i tot davant dels portals d’habitatges o impedint la maniobra de vehicles per a l’accés als garatges. No parlo de simples parades, sinó d’estacionament.
No pensem en els altres, sinó que anteposem la nostra comoditat d’estacionar en aquestes zones no habilitades i amb aquesta actuació incívica, obliguem persones que resideixen a la zona, algunes amb problemes de mobilitat, a necessitar l’actuació del servei de grua municipal i/o Guàrdia Urbana.
Altres problemes endèmics a la zona en la temporada d’estiu, són el soroll, crits i converses fins i tot altes hores de la matinada, prohibint el descans veïnal.
Davant aquestes situacions, em pregunto què es pot fer?
Seria necessari pensar en els altres, ser més ciutadà i utilitzar el sentit comú i criteri humà per, entre tots, aconseguir una Badalona per a tots, deixant per a les forces de l’ordre tasques més importants i necessàries.
Crec seria convenient una reflexió dels nostres actes per iniciar el camí cap a una convivència solidària.
Benvolgut Josep Maria,
Moltes gràcies per aquesta interessant aportació.
Del conjunt de les teves reflexions, valoro especialment la que fa referència a la responsabilitat que els ciutadans tenim en matèria de civisme i compliment de les normes amb què es regulen les relacions socials a l’espai públic, en aquest cas les que tenen a veure amb la mobilitat de vehicles i persones.
Pel que fa a la qüestió concreta que apuntes, crec que cal donar un impuls a les actuacions que en el passat es van realitzar per a pacificar el trànsit en determinades zones i fer que els vianants en fossin els protagonistes. En aquest sentit, a banda d’eventuals ampliacions de carrers on el vianant tingui prioritat, crec que calen accions més decidides per a garantir que les zones ja creades estiguin més consolidades en aquesta línia. Em consta que en aquest mandat s’estan estudiant mesures tècniques per millorar en la regulació de l’accés als carrers on hi ha illa de vianants o preferència per a aquests, tot i que les restriccions pressupostàries a què estem sotmesos en aquests moments de crisi fan difícil l’execució de les inversions que serien necessàries. Malgrat això, s’han fet algunes actuacions en una línia que penso encertada, com ara la implantació de zones 30 (àrees on els vehicles han d’anar a una velocitat encara més reduïda). L’objectiu és mantenir aquesta línia d’acció i, com t’he dit, avançar en altres accions estratègiques que permetin garantir els drets dels vianants sense impedir una mobilitat adequada en vehicle privat.
T’agraeixo novament la teva aportació, i et convido a fer-ne més sobre qualsevol altra qüestió, així com fer difusió en el teu cercle d’amitats o familiars d’aquest espai de reflexió que hem obert amb molta il•lusió.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern